Dpsole - Historia

Petita introducció

La història de la humanitat no és consta sense la història de la joieria. Tal com ocorre amb la representació il·lustrada, la fabricació de joies es una de les arts més antigues del món. Algun poble és preveia de pedres o flors a fi d’obtenir-ne el poder màgic que assignaven aquestes joies. Els poders màgics i simbòlics conferits a les joies remunten la història de la humanitat.

En efecte, en l'Egipte antic, fora del seu aspecte decoratiu, les joies posseïen funcions màgiques i religioses, tant per les seves formes com per els materials usats.

És per aquesta raó, entre d’altres, que els homes duien les joies bé, també que per les dones. A la semblança dels mesopotamis, els egipcis triarien les pedres per el seu color i el seu polit, i no per a la seva escassesa o el seu poder de refracció. Adoraven la turquesa i el lapislàtzuli, concedint-los virtuts específiques.

En Europa medieval, les joies és reservaven als religiosos, als sobirans així com als negociants. La joia era llavors un símbol d'autoritat. Després democratitzar-les, és va tornar el regal ideal ofert a la persona agradada, adornat amb divises enamorades glorificant l'amor cortesa.

No obstant això, en alguns països europeus, el port de la joia es reservava estrictament a les castes més elevades (els membres de la família real i els nobles). Enarborar una joia era un privilegi reservada abans a l'aristocràcia.

A França, serà necessari esperar la revolució, perquè el port de la joia no estigui ja vinculat a la classe social. La pujada de la burgesia contribuirà a la popularització de la joia. Al segle XIX és tornarà una de les col·locacions favorites de la burgesia fàcil.

Al segle XX, la joia s'encarrega de codis que apareixen tant en la forma com en els materials empleats. Avui dia, reconegut com un art de ple dret, la joia obté una dimensió estètica als nostres comportaments.

Pequeña introducción

La historia de la humanidad no se cuenta sin la historia de la joyería. Tal como ocurre con la representación ilustrada, la fabricación de joyas es uno de las artes más antiguas del mundo. Algún pueblo se preveía de conchas, piedras o flores a fin de obtenerse el poder mágico que asignaban a estas joyas. Los poderes mágicos y simbólicos conferidos a las joyas jalonan la historia de la humanidad.

En efecto, en el Egipto antiguo, fuera de su aspecto decorativo, las joyas poseían funciones mágicas y religiosas, tanto por sus formas como por los materiales usados.

Es por esta razón, entre otro, que los hombres llevaban las joyas bien también que por las mujeres. A la semejanza de los mesopotámicos, los egipcios elegían las piedras para su color y su pulido, y no para su escasez o su poder de refracción. Adoraban lal cornalina, la turquesa y el lapislázuli, concediéndoles virtudes específicas.

En Europa medieval, las joyas se reservaban a los religiosos, a los soberanos así como a los negociantes. La joya era entonces un símbolo de autoridad. Luego democratizándose, se volvió el regalo ideal ofrecido a la persona gustada, adornado con divisas enamoradas glorificando el amor cortesano.

Sin embargo, en algunos países europeos, el puerto de la joya se reservaba estrictamente a las castas más elevadas (los miembros de la familia real y los nobles). Enarbolar una joya era un privilegio reservado antes a la aristocracia.

En Francia, será necesario esperar la revolución para que el puerto de la joya no esté ya vinculado a la clase social. La subida de la burguesía contribuirá a la popularización de la joya. A los XIX siglos II, se volverá una de las colocaciones favoritas de la burguesía fácil.

A los XX siglos II, la joya se encarga de códigos que aparecen tanto en la forma como en los materiales usados. Hoy día, reconocido como un arte de pleno derecho, la joya obtiene una dimensión estética a nuestros comportamientos.